dijous, 29 de juliol del 2010
dilluns, 10 de maig del 2010
diumenge, 11 d’abril del 2010
Sagrera: The Last Days
A Sagrera, un diumenge a la tarda, no hi ha ningú al carrer i el silenci mandrós de la migdiada és l'única banda sonora. No passarà molt de temps i desapareixeran aquests edificis, donant pas a la nova estació de trens, i la tranquil·litat s'haurà esvaït per sempre. Arribaran Tegevés de França i d'Espanya, i una llarga filera de taxis esperarà els viatgers que no hauran conegut els diumenges somnolents de Sagrera.
divendres, 2 d’abril del 2010
dimecres, 17 de març del 2010
St Patrick
No cal posar cap text, la imatge ja ho diu tot. Bon StPatrick doncs, a tots/es que el celebreu i un brindis virtual a la primavera que s'apropa.
[imatge de Wikipèdia]
diumenge, 14 de març del 2010
diumenge, 7 de març del 2010
diumenge, 21 de febrer del 2010
dijous, 14 de gener del 2010
El remei per a l'espera
Arribant massa d'hora a una cita, em vaig trobar esperant uns 10-15 minuts al carrer Escorial, just davant de la clínica del Remei. És en els moments d'espera que aixequem la mirada i quan podem descobrir coses divertides que altrament potser no percebriem. Com ara aquest graffiti a l'escala auxiliar de la clínica.
Qui l'haurà fet? Un/a pacient, un/a empleat/da, algú que només visitava? Algú que potser s'avorria a l'hospital i de sobte va tenir una necessitat incontrol·lable de pintar un graffiti, va agafar els esprais (d'on?) i va sortir a l'escala a desfogar-se, o potser eren uns adolescents que es van colar per l'escala d'alguna manera, o qui sap. Però en qualsevol dels casos, pintar una paret tan tranquil·lament entre la 3a i la 4a planta a la vista de tothom en ple carrer Escorial és tota una proesa.
I amb això els deu minuts d'espera passen volant. Hi ha coses divertides per tot arreu, només cal tenir la sort de trobar-les.
Qui l'haurà fet? Un/a pacient, un/a empleat/da, algú que només visitava? Algú que potser s'avorria a l'hospital i de sobte va tenir una necessitat incontrol·lable de pintar un graffiti, va agafar els esprais (d'on?) i va sortir a l'escala a desfogar-se, o potser eren uns adolescents que es van colar per l'escala d'alguna manera, o qui sap. Però en qualsevol dels casos, pintar una paret tan tranquil·lament entre la 3a i la 4a planta a la vista de tothom en ple carrer Escorial és tota una proesa.
I amb això els deu minuts d'espera passen volant. Hi ha coses divertides per tot arreu, només cal tenir la sort de trobar-les.
dimecres, 23 de desembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)