Per fi, el Mandala

Per fi, el Mandala està concebut i dissenyat. I enlloc d'acabar de pintar-lo a la paret, es queda aquí.

(s'ha de clicar a sobre, o anar a www.darkokramer.net/cami/mandala.swf)
L'acompanya la Gayatri Mantra de la fantàstica Deva Premal.

InterACC1Ó

28 X 2009, al CCIB.

SanAcabat les vacances !

L'últim diumenge abans de la tornada a l'activitat les intencions eren unes, la realitat una altra, però la companyia divertida i agradable com sempre i així de fet no va importar gaire que l'ambient al Poblenou no era el que jo volia.

La meva cançó de l'estiu - Rocky Road to Dub(er)lin

The High Kings són tot un descobriment- m'agraden molt, i entre ells sobretot el Martin Furey, el que te la barbeta blanca com jo. I el Robbie Harris, el percussionista que els acompanya en aquesta ocasió i que en el vídeo surt en dos o tres instants massa breus. M'encanta també com pronuncien "Duberlin".

Aquests enllaços porten a més vídeos i cançons, doncs, si a algú li interessa:
The High Kings: http://www.thehighkings.com
Robbie Harris: http://www.robbieharris.ie

A "Fields of Glory" Robbie Harris per sort llueix més:

Transitions

Pride 09

Did You Know?

Climb Every Mountain

Hogmanay in Sils

Here are my photos from our Scottish New Year's Eve. Susan is right, it's better not to have it on YouTube, so I have removed the file from the public domain. The Google video is just as good, although this is just a preview anyway - the full size photos are on the link I sent you by e-mail. I have also found another version of the same music clip and adjusted it for a better fit.
I like the applause at the end in this version, it goes for Elaine.



Elaine observed I should have put my pics there too.
Well, I admit I didn't think of it. I just took the pics and put them together in the Picasa along with the music. And now it's too late.
But, luckily, Susan sent me some of hers, so I'll borrow two of them here for this purpose:





Well, that's it, then.

Sol d'hivern

Pl. M. Xirgu, nit

Quan s'arriba tard al teatre (sempre passa quan es va al Lliure), corrents des del Paral·lel per la pujada, i - ja amb les últimes forces i sense alè - per l'última escala, la visió del teatre és aquesta:

Després de la funció, quan tots els espectadors ja han marxat, la plaça queda meravellosament tranquil·la.

I, mentre esperem a l'amic que s'està canviant després de la feina, el teatre està a punt d'apagar les llums.

Teatre Borràs

De tant en tant, el teatre té unes finestres més al carrer Jonqueres i - ni se n'adona!