No cal posar cap text, la imatge ja ho diu tot. Bon StPatrick doncs, a tots/es que el celebreu i un brindis virtual a la primavera que s'apropa.
[imatge de Wikipèdia]
dimecres, 17 de març del 2010
diumenge, 14 de març del 2010
diumenge, 7 de març del 2010
diumenge, 21 de febrer del 2010
dijous, 14 de gener del 2010
El remei per a l'espera
Arribant massa d'hora a una cita, em vaig trobar esperant uns 10-15 minuts al carrer Escorial, just davant de la clínica del Remei. És en els moments d'espera que aixequem la mirada i quan podem descobrir coses divertides que altrament potser no percebriem. Com ara aquest graffiti a l'escala auxiliar de la clínica.
Qui l'haurà fet? Un/a pacient, un/a empleat/da, algú que només visitava? Algú que potser s'avorria a l'hospital i de sobte va tenir una necessitat incontrol·lable de pintar un graffiti, va agafar els esprais (d'on?) i va sortir a l'escala a desfogar-se, o potser eren uns adolescents que es van colar per l'escala d'alguna manera, o qui sap. Però en qualsevol dels casos, pintar una paret tan tranquil·lament entre la 3a i la 4a planta a la vista de tothom en ple carrer Escorial és tota una proesa.
I amb això els deu minuts d'espera passen volant. Hi ha coses divertides per tot arreu, només cal tenir la sort de trobar-les.
Qui l'haurà fet? Un/a pacient, un/a empleat/da, algú que només visitava? Algú que potser s'avorria a l'hospital i de sobte va tenir una necessitat incontrol·lable de pintar un graffiti, va agafar els esprais (d'on?) i va sortir a l'escala a desfogar-se, o potser eren uns adolescents que es van colar per l'escala d'alguna manera, o qui sap. Però en qualsevol dels casos, pintar una paret tan tranquil·lament entre la 3a i la 4a planta a la vista de tothom en ple carrer Escorial és tota una proesa.
I amb això els deu minuts d'espera passen volant. Hi ha coses divertides per tot arreu, només cal tenir la sort de trobar-les.
dimecres, 23 de desembre del 2009
dijous, 3 de desembre del 2009
Stockholm !!!
Després de 22 anys, torno a Stockholm, aquesta vegada en plena època prenadalenca. La ciutat és totalment fascinant, i es mereix plenament la denominació "una de les ciutats més belles del món". El civisme i l'educació dels Suecs i Sueques, tant dels "autèntics" com dels nouvinguts, i la seva absoluta puntualitat en tot, com també una admirable elegància en el comportament, combinats amb la bellesa de la ciutat, resulten en una perfecció que et deixa sense paraules. M'agradaria algun dia, aviat, passar-hi una temporada més llarga. I aprendre el suec.
IvARN from Darko Kramer on Vimeo.
Música: Garmarna és un grup de folk suec.
dissabte, 21 de novembre del 2009
Per fi, el Mandala
Per fi, el Mandala està concebut i dissenyat. I enlloc d'acabar de pintar-lo a la paret, es queda aquí.
(s'ha de clicar a sobre, o anar a www.darkokramer.net/cami/mandala.swf)
L'acompanya la Gayatri Mantra de la fantàstica Deva Premal.
(s'ha de clicar a sobre, o anar a www.darkokramer.net/cami/mandala.swf)L'acompanya la Gayatri Mantra de la fantàstica Deva Premal.
dilluns, 2 de novembre del 2009
dilluns, 24 d’agost del 2009
SanAcabat les vacances !
L'últim diumenge abans de la tornada a l'activitat les intencions eren unes, la realitat una altra, però la companyia divertida i agradable com sempre i així de fet no va importar gaire que l'ambient al Poblenou no era el que jo volia.
dissabte, 15 d’agost del 2009
La meva cançó de l'estiu - Rocky Road to Dub(er)lin
The High Kings són tot un descobriment- m'agraden molt, i entre ells sobretot el Martin Furey, el que te la barbeta blanca com jo. I el Robbie Harris, el percussionista que els acompanya en aquesta ocasió i que en el vídeo surt en dos o tres instants massa breus. M'encanta també com pronuncien "Duberlin".
Aquests enllaços porten a més vídeos i cançons, doncs, si a algú li interessa:
The High Kings: http://www.thehighkings.com
Robbie Harris: http://www.robbieharris.ie
A "Fields of Glory" Robbie Harris per sort llueix més:
dimecres, 12 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)